dimarts, 1 de maig de 2018

DUTY-FREE


Possiblement tots coneixeu l'expressió duty-free per referir-nos a la botiga de l'aeroport on s'hi poden comprar articles sense pagar impostos. La traducció literal seria lliure d'impostos, és a dir, sense impostos. 

En realitat l'expressió ocupa el lloc d’un adjectiu, i s'hauria de dir duty-free shop, encara que col·loquialment podem suprimir shop.

En la llengua anglesa, la possibilitat d'afegir free a altres substantius per formar adjectius és molt rica perquè permet crear nous significats referits a nous conceptes. De fet, ja hem dit moltíssimes vegades que, pel que fa a l’anglès, la composició és un mètode molt útil i versàtil.

Si sou partidaris de veure pel·lícules i sèries en versió original, us trobareu sovint amb algunes expressions que inclouen aquesta construcció amb free.

Sense pretendre ser exhaustius, a continuació donarem uns quants exemples i explicarem els seus significats i possibles traduccions.


An ad-free search engine.  Un cercador sense anuncis.
One alcohol-free day a week. Un dia a la setmana sense alcohol.
The program is bug-free. El programa no té  errors (virus).
A crime-free life. Una vida lliure de crims.
Drug-Free workplace policy. Política laboral sense drogues.
A dust-free area. Una zona lliure de pols.
The program is error-free. Programa sense errors.
Fat-free ice. Gelat sense greixos.
Frost-free areas. Zones lliures de glaçades.
Gluten-free diet. Dieta sense gluten.
Hands-free mobile. Mòbil de mans lliures.
Lactose-free milk. Llet sense lactosa.
Lead-free gas. Gasolina sense plom.
Maintenance-free equipment. Equip que no necessita manteniment.
The treatment is pain-free. El tractament és indolor.
Risk-free rate. Tipus (d’interès) sense risc.
Rust-free material. Material inoxidable.
Seam-free (or seamless) socks. Mitjons sense costures.
Smoke-free space. Espai lliure de fum.
Stress-free driving. Conducció sense stress.
Sugar-free gum. Xiclet sense sucre.
Tax-free zone. Zona lliure d’impostos.
Toll-free road. Carretera sense peatges.
Visa-free country. País sense visa.
Wrinkle-free cotton shirts. Camisa de cotó sense arrugues.

És evident que la possibilitat de crear noves expressions és molt gran. Nosaltres mateixos podem crear exemples lliurement. També hem vist que les possibles traduccions, en molts casos, poden ser més d’una. Aquesta és la versatilitat de la qual parlàvem.

Tenint en compte que, avui dia, moltes d’aquestes formes s’estan introduint en la nostra parla, especialment en el llenguatge publicitari i/o periodístic, hem cregut oportú presentar-vos aquest recull. Desitgem que us sigui d’utilitat.


dijous, 12 d’abril de 2018

L’ITALIÀ ÉS FÀCIL ? (2)

En aquest segon article d’aquesta sèrie volem parlar del prefix RE- molt més productiu en italià que no pas en català.

En català, aquest prefix pot tenir diversos significats. Ens centrarem, però, en la formació de nous verbs:

1 – Repetir una acció diverses vegades: reiterar, remenar, repicar.
2 – Tornar a fer una cosa que ja s’ha fet: recremar, refer, renegociar, readmetre, reembarcar.
3 – Tornar a fer una cosa però amb un nou sentit: recomanar, renéixer, renovar, remodelar.
4 – Anar cap enrere: rebobinar, remuntar, retornar.

Ara bé el nombre de verbs als quals se’ls pot afegir el prefix RE- és un nombre tancat, establert... És a dir, que no podem inventar-nos verbs com per exemple: recantar. En aquest cas, haurem de dir: cantar de nou o tornar a cantar. El mateix succeeix en castellà: no es pot dir recantar  sinó cantar de nuevo o volver a cantar.

La forma cantar de nou coincideix també amb l’anglès sing again o amb l’italià cantare di nuovo.

En canvi, la perífrasi verbal tornar a cantar sí que té traducció exacta en castellà  volver a cantar  però no en anglès ni en italià. O sigui, no podem dir return to sing  o  ritornare a cantare. Són traduccions literals inadmissibles que delaten una manca de domini d’aquestes llengües.

Ara bé, en el cas de la llengua italiana, el prefix RI- és molt més productiu perquè, tal com se’ns diu a la gramàtica del Treccani “per tutti i verbi è virtualment possibile la composizione con RI“ De manera que en italià sí que podem dir ricantare!

Pel que fa als significats, la llengua italiana coincideix força amb la nostra:

a       Repetició o duplicació :
rintentare - reintentar, rivedere – reveure, ricadere - recaure ...  però també riascoltare – tornar a escoltar, riamare – tornar a estimar, riproporre – tornar a proposar... etc.

b    Retorn a una fase anterior:
ritrovare - retrobar, rialzare – tornar a alçar (perquè realçar té un altre significat) riacquistare – tornar a comprar, riguadagnare – tornar a guanyar, risanare - tornar a curar... etc.

c    Valor intensiu i/o emfàtic:
riempire – reomplir, riscaldare – reescalfar, ripulire – repolir, rigirare – regirar, ritornare – retornar,  ridire – redir (només en l’expressió: dir i redir, per la resta és tornar a dir).

d    Nou significat:
rilegare – relligar (una enquadernació), risaltare – ressaltar (destacar d’un conjunt), risentire – ressentir (veure afectat el bon funcionament), ritirare – retirar (separar o apartar d’un lloc) ... però rimeritare – tornar a merèixer... etc.

De tots aquests verbs, la major part són de formació italiana però molts procedeixen ja del llatí. 

Generalment, els verbs que portaven el prefix RE- incorporat en llatí són els que coincideixen en la nostra llengua.



Aquí tenim uns quants verbs italians d’ús col·loquial que no tenen equivalent exacte en català i que ens ha fet molta gràcia descobrir:

RIADDORMENTARSI – adormir-se de nou
RIABBOTTONARE – cordar de nou (uns botons que s’han descordat)
RIMBRUTTIRE – tornar a embrutar, fer més brut
RINCASARE – tornar cap a casa, arribar a casa
RINGRAVIDARE – tornar a  quedar-se embarassada
RIOSSERVARE – observar de nou
RIPARLARE – tornar-ne a parlar
RISALIRE – tornar a pujar, remuntar
RISANARE – recuperar la salut

Així doncs, ja hem vist que:
1 - Hi ha molts més verbs amb aquest prefix en italià que en català o en castellà.
2 - Que a vegades el significat no és el mateix.
3 - No podem traduir literalment la nostra perífrasi verbal “tornar a... “ a l’italià perquè ens delatarà com a estudiants principiants.

Creiem que, per segona vegada, hem demostrat que l’italià es deixa entendre bastant bé però no és tan fàcil usar-lo correctament.

dimarts, 20 de març de 2018

L'ITALIÀ ÉS FÀCIL? (1)


Una amiga meva m’explicava que, després de viure tot un any en una ciutat italiana i parlar diàriament en italià, li van comentar que parlava un “bellissimo itagnolo”. A ella, professora de llengua espanyola i, per tant, amb amplis coneixements de teoria lingüística, li va doldre aquest comentari. I per què li deien això? Perquè, tot i que parlava un molt bon italià, de tant en tant no feia bé la derivació.

La derivació és un dels mètodes per formar paraules més utilitzats en les llengües romàniques, o sigui, filles del llatí. La derivació consisteix en afegir partícules davant o darrera del mot primitiu. Així tenim prefixos o sufixos. Fins i tot podem afegir una partícula entre el mot i el sufix, un infix.

Exemples:
avís – preavís (pre-avís) només prefix
flor – florista (flor-ista) només sufix
indicar – contraindicació (contra-indica-ció) amb prefix i sufix
joc – enjogassament (en-jog-ass-ment) amb prefix, infix i sufix 
bufetada – bufetejar (bufet-ej-ar) amb infix i sufix (o morfema verbal)

En un altre article ja vam comentar que quan es coneixen dues o més llengües romàniques hi poden haver interferències en l’ús d’aquests afixos. Això és així perquè no sempre coincideix la partícula utilitzada o la presència o no d’aquestes partícules.


Avui, volem comentar unes quantes ocasions que ens poden fer caure en l’error. Perquè... hi ha la creença popular que l’italià és molt fàcil, oi? Sí... sí... fàcil...


Compararem unes quantes paraules que en italià van sense sufix mentre que en català sí que en porten:

La classificacióla classificazione i la classifica
En veure, al diccionari, l’existència del mot classificazione podem caure en l’error d’utilitzar-la en totes les ocasions. No obstant, hem de tenir en compte que classificazione només es refereix a una “subdivisió per categories”, en la resta de casos cal fer servir classifica principalment quan es refereix a un rànquing. Així és d’ús molt més general la segona que la primera.
Exemples:
Nello sport la classifica individual o per squadre – En l’esport la classificació individual o per equips.
La classifica dei vincitori del concurso a cattedre – La classificació dels vencedors del concurs a càtedra.
La classifica dei libri più venduti – La classificació dels llibres més venuts.
La classifica di segretezza di documenti – La classificació de documents secrets.
i, en canvi...
La classificazione per materie, la classificazione delle piante, dei minerali... La classificació per matèries, la classificació de les plantes, dels minerals...
Veiem doncs, que, en català, en tots els casos faríem servir la classificació.

Altres casos semblants serien:

El naixement i la naixençala náscita i il nascimento
En català, el segon mot més aviat és d’ús literari. Si es fa servir en la llengua oral resulta una mica arcaic. Així, torna a resultar que allò que per a nosaltres és d’ús general, per a l’italià és d’ús més restringit i a l’inrevés.
Exemples:
Certificato di náscita – Certificat de naixement.
La nascita del fratello – El naixement del germà.
La nascita del grano – El naixement del gra (el despuntar d’un òrgan vegetal).
I, en canvi...
Il nascimento del mondo – El naixement (origen) del món.
Idoneo al nascimento e alla nutrizione delle piante – Ideal per al naixement i la nutrició de les plantes (en terminologia professional).

L’obligaciól’obbligazione i l’obbligo
Obbligazione és el mot igual al nostre però, en canvi, obbligo és d’ús general mentre que obbligazione només es refereix a un tipus concret d’obbligo en el llenguatge jurídic.
Exemples:
Obbligo di denuncia – Obligació de denunciar
Obbligo di legge – Obligació per llei

Gli obblighi del cittadino – Les obligacions del ciutadà
I, en canvi...
Obbligazione internazionale (en el dret internacional)
Obbligazione convertibili (en llenguatge de finances)

No cal que us atabalem amb més explicacions... La idea és clara: hi ha mots italians d’ús molt freqüent en la parla que no porten sufix mentre que en català sí.

Més exemples:
Fotografia con dedica – Fotografia amb dedicatòria
Fare un inchino  - Fer una reverència
I negoziati per un nuovo trattato – Les negociacions per a un nou tractat
Sporgere un reclamo – Presentar una reclamació
Corso di recupero, capacità di recupero -  Curs de recuperació, capacitat de recuperació...
Cari saluti – Salutacions cordials

Creiem que aquest article pot ser d’interès per als curiosos en temes lingüístics encara que no siguin estudiants d’italià.


dijous, 15 de febrer de 2018

LATEST and LAST

En aquest article voldríem explicar la diferència entre latest i last, un tema controvertit i de difícil solució.

En el sentit de final, últim sense continuació, solament es fa servit last.
En el sentit d’últim, més recent, es poden fer servir tots dos. I d’aquí ve el problema.



Veiem alguns exemples del primer cas:

In 1950 the author wrote his last book. El 1950 l’autor va escriure el seu últim llibre. L’autor ja és mort. No hi ha possibilitat que escrigui un altre llibre.

These are their last wishes. Aquests són els seus últims desitjos. Les persones o ja són mortes o és un document per ser llegit després de la mort.

Similarment parlaríem de last will and testament. Últimes voluntats i testament.

They caught the last bus. Van agafar l’últim autobús. Ja no n’hi ha cap més.

It’s our last hope. És la nostra última esperança. No ens en queda cap altra.


En el segon cas, a vegades, es poden fer servir tots dos . Les diferències poden ser molt subtils.

Si considerem que no sabem o no està prevista una continuació usem last. Si considerem que el més lògic és una sèrie o una continuació usem latest.

Veiem alguns exemples d’aquest segon cas:

Let’s read the latest news. Llegim les últimes notícies. És segur que després en vindran més.

Latest fashions, books, trends. Segur que n’hi haurà més de modes.

Comparem ara la mateixa frase amb last i latest.

The last time I saw him he was quite well.

The latest time I saw him he was quite well.

L’última vegada que el vaig veure estava molt bé.


És complicat veure la diferència entre aquestes dues frases. Possiblement la primera seria més comuna. En aquesta primera no hi ha previstos més encontres encara que són possibles. En la segona podríem imaginar una sèrie de visites previstes, amb una certa freqüència, per part de la persona que parla. És a dir, en la segona hi ha una seqüència establerta. Evidentment, com sempre diem, això depèn del significat que el parlant ens vulgui traslladar.

Un altre exemple:

What is the last film you have seen?

What is the latest film you have seen?

Quina és la última pel·lícula que has vist?


En la primera frase la persona no veu massa pel·lícules o no hi ha una freqüència establerta de veure pel·lícules. En la segona fem entendre que sí.


Esperem que el tema de last i latest hagi quedat més o menys clar. Si no és així, no us preocupeu. Molts natius també en dubten.






dimarts, 16 de gener de 2018

BOOK & co.

Com ja hem comentat altres vegades en altres articles, les enormes capacitats de la composició en anglès ens poden resultar molt útils. Així com nosaltres fem un gran ús de la derivació, en anglès es fa un gran ús de  la composició.

Avui tractarem de la composició d’una paraula comuna (en aquest cas, book com a substantiu) i de les possibilitats d’augmentar el nostre vocabulari d’aquesta manera.

En català tindríem: llibre, llibreter, llibreria, llibresc, llibreta... o bé ja hauríem d’afegir un complement del nom introduït per una preposició: llibre d’actes, llibre de cuina, llibre de comptabilitat, etc... En anglès, molts d’aquests significats s’expressen a través de la composició.

Internet ens ajuda enormement. Podem, per exemple, demanar a un buscador les paraules compostes del mot book, amb aquest element davant o darrera. N’obtindrem una llista amb la freqüència d’aparició en l’ús parlat i escrit.

Vegem algunes de les paraules amb la seva traducció.

Amb book al començament:

bookbinding                              enquadernació
bookcase                                   llibreria (moble)
bookkeeping                             comptabilitat, tenidoria de llibres
booklet                                      fullet
bookmaker  (bookie)                 corredor d’apostes                                   
bookman                                    lletraferit
bookmark                                   marca de pàgina, de favorit (informàtica)
bookseller                                  llibreter
bookshelf                                   estant per a llibres
bookshop (amb bookstore)        llibreria (recordem que library és biblioteca)
bookstall                                    parada de llibres
bookworm                                  rata de biblioteca

bookworm


Amb book al final:

cookbook                                   llibre de cuina
guidebook                                  guia (llibre)
handbook                                   manual
logbook                                      diari de navegació, de bitàcola
notebook                                    llibreta
scrapbook                                   àlbum de retalls
sketchbook                                 bloc de dibuixos
textbook                                     llibre de text
workbook                                   llibre d’exercicis
yearbook                                    anuari

Evidentment la llista podria seguir amb altres compostos probablement menys freqüents. Com veiem, si coneixem el significat dels components, és fàcil deduir el significat del compost i també recordar-lo i augmentar el nostre vocabulari, tant actiu per usar-lo com passiu per entendre’l.

En realitat també es poden crear compostos nous segons les necessitat lingüístiques dels parlants per adaptar-se als nous temps: per exemple  ebook  que significa llibre electrònic, amb reducció a una simple  e  de l’adjectiu electrònic.

Un altre dia estudiarem els compostos d’altres paraules molt freqüents i d’ús quotidià.


No hem tractat en aquest article l’ús de book com a verb, en el seu significat de “reservar” (una habitació d’hotel per exemple). El compost més conegut és overbooking, que es refereix a un excés de reserves.


diumenge, 21 de maig de 2017

GIVE IT A LOOK – Fes-li una ullada

Avui tractarem d’una construcció que no és excessivament productiva però és prou col·loquial.  No es pot dir que l’estructura GIVE IT conformi per ella mateixa una categoria de construcció de frases amb la qual se’n puguin fer un nombre infinit. Sí és ben cert, però, que la trobem freqüentment en la llengua col·loquial en unes determinades expressions.

Per exemple quan li ensenyem una cosa a algú i li diem: Give it a look. Fes-li una ullada. Dóna-li un cop d’ull.

En anglès el verb give pot tenir un objecte directe i un indirecte. I gave the girl a present. Li vaig fer un regal a la noia. En la construcció que volem estudiar, l’objecte indirecte es it i l’objecte directe és un verb substantivat (en l’exemple look).

En català, aquesta construcció sovint es fa amb el verb FER tot i que hi ha casos també amb el verb verb DONAR. Quan es presenta la construcció verb + nom que equival a un sol verb, parlem de locucions verbals: fer cas = obeir, fer la gara-gara = adular o afalagar, fer petons = petonejar,  donar l’aprovació = aprovar,  donar un cop de mà = ajudar... Però n’hi ha un nombre finit, no se’n poden inventar de noves a conveniència.

En anglès, podem usar GIVE + IT i es troba en algunes ocasions. A continuació veurem uns quants exemples:

I’m going to give it a listen. Vaig a escoltar-lo. (Literalment: vaig a fer-li una sentida)
Give it a read and give me your opinion. Llegeix-t’ho i dóna’m la teva opinió. (Literalment: fes-li una llegida i ...)
Give it a try. It’s not so difficult. Intenta-ho, no és tan difícil. (literalment: dóna-li un intent... fes un intent...)

En aquests casos, com es pot veure, en català la traducció literal resulta absolutament horrorosa i allò que es fa és traduir la major part de les frases amb un verb que correspon  a l’objecte directe del verb give: a listen (escoltar), a read (llegir), a try (intentar). O sigui que no es fan servir locucions verbals, sinó els verbs corresponents directament.

Més exemples:

Give it a go. Give it a shot. Give it a spin. Give it a crack. Intenta-ho.

Veiem que la traducció de totes aquestes frases vindria a ser la mateixa en català: Intenta-ho. Perquè, tot i que els verbs go, shot, spin, crack tenen els seus significats diferenciats, aquí vénen a dir el mateix.

I’ll give it a miss. Passaré. Faltaré, no hi aniré.
Give it a rest. Deixa-ho córrer. Para ja.
Give it a thought. Pensa-hi.
Give it a new twist. Dóna-li un gir nou. Canvia la manera com ho fas.
I've never done that but I'll give it a whirl. No ho he fet mai però ho provaré.
Give it a year. Dóna-li un any. Calcula un any (o un altre període de temps).
Give it a chance. Dóna-li una oportunitat (a que passi una cosa).
Give it a break. Dóna-li un respir. Dóna-li un descans. (a una situació).


Veiem que aquesta construcció té més recorregut en anglès que en català, encara que té les seves limitacions. De totes maneres l’objecte indirecte it podria ser un substantiu animat o inanimat. Podríem dir Give him a break, dóna-li un descans, com hem explicat al començament. Així podríem ampliar les possibilitats de la construcció. 
De tota manera hem volgut dedicar l’article únicament a la construcció amb it

dilluns, 27 de març de 2017

PRONOMS FEBLES EN LA PARLA COL·LOQUIAL

Al Polònia, programa d’humor de TV3, van fer un gag molt divertit que venia a dir que ningú no s’aclareix en l’ús dels pronoms febles, ni tan sols la noia aquella que dóna consells de part de la Generalitat. Vam riure molt a casa.

Per altra banda, en la nova Gramàtica de l’IEC s’accepten algunes de les formes col·loquials en els registres informals. Tot i que és lògic que sigui així, com sempre, alguns lletraferits s’han escandalitzat.

A la pràctica, la gent utilitza en la parla les formes col·loquials dels pronoms febles tant si són ajustades a normativa com si no. Llavors, en els diàlegs d’una telenovel·la per exemple, quins pronoms febles s’han de fer servir? Hi ha guionistes que retraten la llengua del carrer (depurant castellanismes) i, per tant, inclouen les formes populars dels pronoms febles. Altres, s’inclinen per ajustar-se més a la normativa o, quan resulta una parla massa postissa, recorren a la construcció de la frase sense pronoms febles, especialment quan són combinacions de dos o més.

Avui, nosaltres voldríem parlar dels pronoms febles de tercera persona de singular i plural i de les seves combinacions binàries que són els que, en la realització pràctica oral, s’allunyen més de la normativa.

No és la nostra intenció afegir més llenya al foc ni crear més confusió de la que ja hi ha. Tampoc volem oferir una nova normativa ni res que s’hi assembli.

La nostra intenció és només explicar la lògica del sistema parlat que tantes voltes s’ha dit que era totalment il·lògic i inexplicable. No hi estem pas d’acord.

Volem fer veure que les formes col·loquials dels pronoms febles han aparegut per l’evolució interna de la llengua, tal com ho han fet en les altres llengües romàniques.

Per simplificar la nostra exposició, no parlarem de les formes postverbals.

Ja sabem que els pronoms febles són (segons la normativa):

                        Masculí         Femení          M. plural       F. plural
Acusatiu            el                    la                    els                les
Datiu                 li                     li                     els                els

Exemples d’acusatiu:
El compraré (el llibre) - La compraré (la llibreta) - Els compraré (els llibres) - Les compraré (les llibretes).

Exemples de datiu:
Li regalaré el cotxe (al meu avi) - Li regalaré el cotxe (a la meva àvia) - Els regalaré el cotxe (als meus germans) - Els regalaré el cotxe (a les meves germanes). 

Ja comencem a veure l’origen del problema: Els datius masculí i femení són iguals –li- o sigui que es neutralitzen en gènere i el que és pitjor, el datiu plural -els- també neutralitza el gènere i, a més, és igual a l‘acusatiu masculí.

Per fer el quadre complet, hi hem d’afegir el pronom neutre ho i el partitiu en.
- Ho compro (tot això) – En compro (de caramels)

Ara veiem les possibles combinacions binàries, també segons la normativa.  

el                    la                  els                   les                   ho                   en
li          l’hi              la hi               els hi              les hi              li ho                li’n
els       els el          els la              els els           els les           els ho            els en

Exemples amb el datiu li:
L’hi regalaré (el llibre al meu avi o a la meva àvia).
La hi regalaré (la llibreta al meu avi o a la meva àvia).
Els hi regalaré (els llibres al meu avi o a la meva àvia).
Les hi regalaré (les llibretes al meu avi o a la meva àvia).
Li ho regalaré ( tot això al meu avi o a la meva àvia).
Li’n regalaré (de caramels al meu avi o a la meva àvia).

Exemples amb el datiu els:
Els el compraré (el cotxe als meus germans o germanes).
Els la llogaré (la casa als meus germans o germanes).
Els els portaré (els regals als meus nebots o nebodes).
Els les compraré (les nines als meus nebots o nebodes).
Els ho diré (tot als pares o a les mares)
Els en donaré (de caramels als nens o a les nenes).

Ja tenim clar que, en la parla, quasi ningú utilitza aquestes formes normatives, potser únicament els professors de llengua catalana, quan són a classe davant els alumnes.

Així doncs, ara ens cal veure quina és la realització parlada dels quadres anteriors:

                        Masculí         Femení          M. plural       F. plural
Acusatiu             el                    la                 els                  les
Datiu                   li                     li                els hi             els hi

En l’acusatiu, les formes normatives i les parlades coincideixen i també en el datiu singular. En el datiu plural, ens crida l’atenció que els hi apareix encara que hi hagi un complement directe explícit. Ex: Els hi donaré el llibre (a ells o a elles).  Aleshores  caldria considerar aquest els hi com una forma de datiu simple. Sembla com si el parlant necessités distingir entre l’acusatiu –els- i el datiu en plural –els hi-, cosa que ja fa la llengua normativa en singular.

Tenint en compte tot això, el que ens trobem en les combinacions del llenguatge parlat és:

                         el                   la                     els                   les                   ho                 en
li                      l’hi                  l’hi                 els hi             els hi                l’hi               n’hi
els hi              els hi            els hi              els hi               els hi             els hi              n’hi

Veiem que, prescindint de la combinació amb en només queden dues formes l’hi i els hi.

Exemples amb el datiu li:
L’hi regalaré (el llibre al meu avi o a la meva àvia).
L’hi regalaré (la llibreta al meu avi o a la meva àvia).
Els hi regalaré (els llibres al meu avi o a la meva àvia).
Els hi regalaré (les llibretes al meu avi o a la meva àvia).
L’hi regalaré ( tot això al meu avi o a la meva àvia).
N’hi regalaré (caramels al meu avi o a la meva àvia). 

Exemples amb el datiu els hi:
Els hi compraré (el cotxe als meus germans o germanes).
Els hi llogaré (la casa als meus germans o germanes).
Els hi portaré (els regals als meus nebots o nebodes).
Els hi compraré (les nines als meus nebots o nebodes).
Els hi diré (tot als pares o a les mares)
N’hi donaré (de caramels als nens o a les nenes).

Aquestes formes són les que sentim al carrer en catalanoparlants habituals.

Intentem trobar una possible explicació al perquè d’aquest resultat:

Primera combinació popular amb datiu –li-

1 ) Hi ha una neutralització dels acusatius de masculí i femení (i el neutre del singular)  el, la, ho = l’ mentre que  els, les = els

2) El datiu singular –li- passa a ser -hi-

Segona combinació popular: datiu -els hi-

1) Sempre es presenta la mateixa forma –els-hi- perquè en el moment en què acusatiu o datiu són plurals es neutralitza tot.

La raó és que no queden més combinacions possibles, donades les neutralitzacions. Si l’acusatiu i el datiu són singulars, només és possible l’hi. Si l’acusatiu és plural (els en la combinació) només es pot unir a hi. Si ho és el datiu (els hi) ja no es pot unir a res més.

És evident que en les formes populars es perd molta informació. Aquest és un tret característic de la llengua oral: l’economia lingüística. Com que sempre es pot interrompre el parlant per demanar un aclariment, es tendeix al llenguatge directe i simplificat.

En el cas dels pronoms febles, aquesta simplificació de la llengua oral encara avui no té reflex en la normativa de la llengua escrita. I així aconseguim tenir un munt de catalanoparlants de tota la vida acomplexats per la manca de domini de la normativa (tal com es reflecteix molt bé al gag del Polònia). I, per acabar-ho d’adobar, donem als pronoms febles el títol de “bèstia negra” de la nostra llengua, amb tot el que això suposa per als que l’aprenen, tant si són joves com si són més grans.

Què han fet les altres llengües romàniques en el cas dels pronoms febles? Per què no tenen tan mala fama en castellà, en italià o en portuguès, per exemple? Doncs, senzillament, ja fa molt que van incorporar la seva simplificació a la normativa de la llengua escrita.

Anem a veure-ho:

En castellà, en italià i en portuguès també hi ha neutralitzacions en el datiu. En francès, en la llengua oral, no hi ha combinacions de pronoms febles perquè se suprimeixen els acusatius, cosa que referma la idea que les combinacions de pronoms febles no són imprescindibles per a la comunicació oral.

Vegem un quadre comparatiu del català parlat i el castellà, el portuguès i l’italià normatiu.

CATALÀ (parlat)      CASTELLÀ                 ITALIÀ                        PORTUGUÈS

L’hi (els hi)                se lo                          glielo                          lho
L’hi (els hi)                se la                          gliela                          lha
Els hi                        se los                         glieli                           lhos
Els hi                        se las                         gliele                          lhas

El se el lh(e/es) i el glie neutralitzen l’indirecte, és a dir, no sabem si és masculí, femení, singular o plural (a ell, a ella, a ells, a elles). 

En català les dues primeres formes són diferents depenent de si el datiu és singular o és plural.

Resumint, el problema és que i a causa de les neutralitzacions comentades, ja no hi ha més possibles combinacions que l’hi i els hi. Cas a part és el valencià.

Ja hem dit que a la nova Gramàtica de l’IEC s’accepta l’ús d’algunes d’aquestes formes en els registres informals de la qual cosa ens n’alegrem molt. Potser però, en un futur no gaire llunyà, s’haurà de fer un pas més i començar a admetre-les en la llengua escrita no literària. Com que no volem ser massa agosarats, proposem deixar les combinacions normatives per a l’alta literatura.

I per tal que la nostra llengua sigui viva i natural, cal deixar d’acomplexar els parlants amb normatives rígides i massa allunyades de la realitat.