dilluns, 28 d’abril de 2014

CUP OF COFFEE O COFFEE CUP

Quan tenim, en català, un sintagma compost per NOM + preposició DE + NOM, per exemple tassa de cafè, en anglès es pot presentar igual (NOM + of + NOM) o amb l’estructura NOM + NOM amb l’ordre invertit: cup of coffee / coffee cup però hem de tenir en compte que el significat, a vegades, no és el mateix.

Altres exemples:

a dog House – una casa de gos
a house of cards – un castell de cartes
the car keys – les claus del cotxe
a sense of duty – un sentit del deure

Fer una teoria completa de quan fer servir una expressió o l’altra és molt complicat. Però hi ha un cas bastant clar: contenidor, contingut.

Si em refereixo al contingut (dintre del contenidor): a glass of wine – un vas (ple) de vi
Si em refereixo només al contenidor: a wine glass - un vas que s’usa generalment per posar-hi vi, un vas per al vi.

Altres exemples:

cup of coffee – tassa (plena) de cafè             
coffee cup – tassa per al cafè

pot of tea – pot (ple) de te                              
teapot – tetera

mug of Beer – gerra (plena) de cervesa          
beer mug – gerra per a la cervesa

basket of food – cistella (plena) de menjar      
food Basket – una cistella per a portar menjar

bottle of champagne – ampolla (plena) de xampany
champagne bottle – tipus d’ampolla

En tots aquests exemples, la primera expressió es refereix al continent més el contingut, i la segona només al continent. És a dir compraríem una cup of coffee en un bar o una cafeteria, i una coffee cup en una botiga de parament de la llar. 

Vegem-ho amb unes frases d’exemple:

I paid for the cups of coffee this morning, as my friend had no change.
He pagat els cafès aquest matí perquè el meu amic no tenia canvi.

I gave her six wine glasses for her birthday.
Li he regalat sis copes de vi pel seu aniversari.

En algun cas, el concepte té un ús una mica diferent, per exemple:

bowl of sugar – quantitat de sucre que hi cap a la sucrera, com a possible mesura
sugar bowl – sucrera (plena, mig, plena o buida)

Ja sabem que això de les llengües i les parles no és cap ciència exacta però si tenim en compte aquesta petita regla  contenidor-contingut potser l’encertarem força vegades !!



dimecres, 23 d’abril de 2014

BIQUINI, SANDVITX, CÒMIC I ROBOT

Paraules ben normals i corrents en l’ús quotidià de qualsevol parlant. I, en el seu origen, totes tenen algunes curiositats que val la pena comentar.
D’entrada ja podem observar que biquini, sandvitx i robot, només poden ser noms amb significats molt concrets. El mot còmic, en canvi, presenta dues entrades al diccionari: una com a nom que designa una historieta il·lustrada i una altra com a adjectiu relatiu a la comèdia, adjectiu que, substantivat, pot referir-se a l’actor.  
Vegem-ho en detall:

Biquini
Biquini: vestit de bany femení que consta de dues peces, calces i sostenidors.
Bikini és el nom de l’illa més gran de l’Atol Bikini a la Micronèsia de l’Oceà Pacífic, coneguda perquè s’hi van fer 23 explosions d‘armes nuclears entre 1946 i 1958.
Pocs dies després de la primera explosió i quan a les notícies no parava de sortir el nom de Bikini, a París va llançar-se al mercat una peça de bany femenina que tenia dues parts: el biquini. Al diari Le Monde, es deia que: “El minimalista biquini és xocant com la mateixa explosió”. D’una manera irònica, es comparava la impressió que va causar el biquini en la societat a la impressió de les bombes en aquella illa.
Per cert, que els nadius en diuen Pikini i en la seva llengua PIK significa superfície i NI significa coco.
En català, aquesta paraula, també té un altre significat: entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle. Ara bé, si aneu a Madrid haureu de demanar un sándvich de jamón y queso perquè els biquinis només els relacionen amb la platja.

Sandvitx
Si cerqueu aquest mot al diccionari trobareu que us remet a entrepà. I la definició d’entrepà és: panet o crostó mig partit o dues llesques de pa amb un tall de carn, d’embotit, de formatge, etc., a dins. O sigui que pot ser molt més variat que un biquini.
És curiós l’origen d’aquest significat per a aquest nom. Sembla ser que John Montagu IV, comte de Sandwich (1718-1792), va estar vint-i-quatre hores seguides jugant a cartes. Com que no es volia aixecar de la taula de joc, va demanar que li portessin dues llesques de pa amb un filet de carn al mig, de manera que ho pogués agafar amb una sola mà i així continuar la partida. Veient la comoditat de l’invent, els altres jugadors van exclamar: A mi, el mateix que Sandwich! Per a mi, també un Sandwich!
I així va néixer l’aplicació d’un nom propi a un tipus d’entrepà. O això diuen...

Còmic
Còmic és una paraula que, en català, segons Joan Coromines, apareix ja el 1.500 procedent del llatí que l’havia agafada del grec. Sempre referint-se a la persona que fa comèdia o que té la característica de la comicitat.

Però el significat que aquí volem comentar és el que va aparèixer a finals segle XIX i primer terç del XX. Còmic: història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.
La història del còmic contemporani comença primer a Europa i s’exporta als Estats Units. Allà van desenvolupar el gènere i el 9 d’abril de 1893 es va publicar la primera tira còmica o comic strip al diari World. Després al 1933, també als Estats Units, va aparèixer el primer comic book, el llibre d’historietes il·lustrades: Funnies on Parade.
Com podeu observar, nosaltres hem agafat del mot anglès només una part per designar el tot. Així doncs, no diem “llibre còmic” sinó simplement “còmic”.

Robot
Robot: màquina que pot realitzar automàticament una sèrie de moviments i tasques que normalment fan persones.
Aquesta és una paraula que ve del txec robota i etimològicament significa treball forçat.
Karel Čapek (Malé Svatonovice, 1890 - 1938) va ser potser l'escriptor txec més important del segle XX i va ser qui va popularitzar la paraula robot.

El terme va ser utilitzat per primer cop amb el sentit actual a la seva obra teatral Robots Universals de Rossum escrita en col·laboració amb el seu germà Josef el 1920 i interpretada per primer cop el 1921. A l'obra denominava d'aquesta manera uns androides. Encara que els robots de Čapek eren humans artificials orgànics, avui dia el mot "robot" es fa servir per a tota mena de mecanisme automatitzat, no necessàriament amb forma humana.

Què tenen en comú les quatre paraules comentades? Doncs que ens han arribat a través de la cultura anglosaxona.
Els préstecs entre llengües són molt freqüents i, sovint, enriquidors.



dissabte, 12 d’abril de 2014

CINEMA EN V.O.

Donem per suposat que us agrada el cinema. Potser no hi aneu gaire però segur que mireu pel·lícules a la televisió o a internet. O potser sou fans de les sèries de TV. En tot cas, les veieu en versió original?
Si la resposta és afirmativa, no cal que continueu llegint aquesta opinió. Ara bé, si és negativa us proposem una petita reflexió.
Què us semblaria veure actuar el vostre grup preferit o la vostra cantant favorita sabent que la veu no és la seva? Per exemple: veure Bruce Springsteen tocant la guitarra però sense la seva veu característica, o la nostra Shakira amb una veu diferent? Un disbarat, oi? Doncs això és el que feu amb el cinema.

Heu sentit mai la veu pròpia dels grans actors de Hollywood? Els superfamosos Brad Pitt o Georges Clooney, les veus personalíssimes de Charlize Theron o Meryl Streep o els matisos i les cadències de Helen Mirren?
Fa anys, vam anar a veure El Rei Lleó en V.O. amb les veus de Matthew Broderick, Jeremy Irons, Rowan Atkinson, Whoopi Goldberg... un cartell de luxe! I no diguem ja si, a més, estan traduïdes les cançons... en aquest cas, d’Elton John.
Us ho heu plantejat mai?
Fa uns anys era molt difícil veure cinema en V.O. però avui dia, en moltes cadenes de TV, posen la versió original subtitulada, només cal cercar l’opció a Idioma i activar els subtítols. Tan fàcil com això.
Segur que molts de vosaltres us heu gastat uns dinerons per aprendre anglès i després us adoneu que no feu mai pràctiques. Doncs la V.O. us dóna l’oportunitat de fer aquestes pràctiques i.... de franc!
Ara direu allò de “és que no m’agrada llegir quan miro una pel·lícula”  o bé allò altre de “és que si llegeixo, no m’assabento de què passa”... Bé, només és qüestió de pràctica. Si li agafeu el gustet a la V.O. ja no suportareu les versions doblades. I, amb el temps, segur que ni us adonareu que esteu llegint... o potser aprendreu tant d’anglès que ja no necessitareu llegir !!
Evidentment, el que val per a l’anglès val per a la resta d’idiomes. La vita è bella amb Roberto Benigni l’heu de veure en italià, si no, us perdeu una grandíssima actuació.
I si sou amants del cinema clàssic, repasseu les veus de Marlon Brando, Gregory Peck, Bette Davis o Elizabet Taylor.
No hi ha color !!