BIQUINI, SANDVITX, CÒMIC I ROBOT

Paraules ben normals i corrents en l’ús quotidià de qualsevol parlant. I, en el seu origen, totes tenen algunes curiositats que val la pena comentar.

D’entrada ja podem observar que biquini, sandvitx i robot, només poden ser noms amb significats molt concrets. El mot còmic, en canvi, presenta dues entrades al diccionari: una com a nom que designa una historieta il·lustrada i una altra com a adjectiu relatiu a la comèdia, adjectiu que, substantivat, pot referir-se a l’actor.  

Vegem-ho en detall:

Biquini

Biquini: vestit de bany femení que consta de dues peces, calces i sostenidors.

Bikini és el nom de l’illa més gran de l’Atol Bikini a la Micronèsia de l’Oceà Pacífic, coneguda perquè s’hi van fer 23 explosions d‘armes nuclears entre 1946 i 1958.

Pocs dies després de la primera explosió i quan a les notícies no parava de sortir el nom de Bikini, a París va llançar-se al mercat una peça de bany femenina que tenia dues parts: el biquini. Al diari Le Monde, es deia que: “El minimalista biquini és xocant com la mateixa explosió”. D’una manera irònica, es comparava la impressió que va causar el biquini en la societat a la impressió de les bombes en aquella illa.

Per cert, que els nadius en diuen Pikini i en la seva llengua PIK significa superfície i NI significa coco.

En català, aquesta paraula, també té un altre significat: entrepà calent de pernil dolç i formatge fet amb pa de motlle. Ara bé, si aneu a Madrid haureu de demanar un sándvich de jamón y queso perquè els biquinis només els relacionen amb la platja.

Sandvitx

Si cerqueu aquest mot al diccionari trobareu que us remet a entrepà. I la definició d’entrepà és: panet o crostó mig partit o dues llesques de pa amb un tall de carn, d’embotit, de formatge, etc., a dins. O sigui que pot ser molt més variat que un biquini.

És curiós l’origen d’aquest significat per a aquest nom. Sembla ser que John Montagu IV, comte de Sandwich (1718-1792), va estar vint-i-quatre hores seguides jugant a cartes. Com que no es volia aixecar de la taula de joc, va demanar que li portessin dues llesques de pa amb un filet de carn al mig, de manera que ho pogués agafar amb una sola mà i així continuar la partida. Veient la comoditat de l’invent, els altres jugadors van exclamar: A mi, el mateix que Sandwich! Per a mi, també un Sandwich!

I així va néixer l’aplicació d’un nom propi a un tipus d’entrepà. O això diuen...

Còmic

Còmic és una paraula que, en català, segons Joan Coromines, apareix ja el 1.500 procedent del llatí que l’havia agafada del grec. Sempre referint-se a la persona que fa comèdia o que té la característica de la comicitat.

Però el significat que aquí volem comentar és el que va aparèixer a finals segle XIX i primer terç del XX. Còmic: història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.

La història del còmic contemporani comença primer a Europa i s’exporta als Estats Units. Allà van desenvolupar el gènere i el 9 d’abril de 1893 es va publicar la primera tira còmica o comic strip al diari World. Després al 1933, també als Estats Units, va aparèixer el primer comic book, el llibre d’historietes il·lustrades: Funnies on Parade.

Com podeu observar, nosaltres hem agafat del mot anglès només una part per designar el tot. Així doncs, no diem “llibre còmic” sinó simplement “còmic”.

Robot

Robot: màquina que pot realitzar automàticament una sèrie de moviments i tasques que normalment fan persones.

Aquesta és una paraula que ve del txec robota i etimològicament significa treball forçat.

Karel Čapek (Malé Svatonovice, 1890 - 1938) va ser potser l'escriptor txec més important del segle XX i va ser qui va popularitzar la paraula robot.

El terme va ser utilitzat per primer cop amb el sentit actual a la seva obra teatral Robots Universals de Rossum escrita en col·laboració amb el seu germà Josef el 1920 i interpretada per primer cop el 1921. A l'obra denominava d'aquesta manera uns androides. Encara que els robots de Čapek eren humans artificials orgànics, avui dia el mot "robot" es fa servir per a tota mena de mecanisme automatitzat, no necessàriament amb forma humana.

Què tenen en comú les quatre paraules comentades? Doncs que ens han arribat a través de la cultura anglosaxona.

Els préstecs entre llengües són molt freqüents i, sovint, enriquidors.