diumenge, 25 de maig de 2014

DONCS... QUÈ ME’N DIUS?

Avui parlarem d’aquest DONCS que es fa servir per tot i per tot, com si no hi hagués altre nexe equivalent.
El nostre DONCS és el mateix que el francès DONC o l’italià DUNQUE i amb ells coincideix en tres significats: conseqüència, conclusió i continuïtat.
Fr. - Dans cette école, ils enseignent deux langues, les enfants sont donc bilingues.
It. - In questa scuola insegnano due lingue, i bambini sono dunque bilingui.
Cat. - En aquesta escola s’ensenyen dues llengües, els nens són doncs bilingües.
També coincideix amb el castellà PUES però cal tenir en compte que aquest nexe també té significat de causa, mentre que el català DONCS no serveix per a expressar causa. Si l’utilitzem per a aquest significat, estem fem un castellanisme.
Ho explicarem millor amb uns exemples.
Conseqüència:
          - Plou, doncs no anirem a la platja. (per tant, en conseqüència... etc)
          - Llueve, pues no iremos a la playa. (por lo tanto, por consiguiente... etc.)

Continuïtat:
          - Doncs, com et deia, ahir vam anar a cala Teresa i....        
          - Pues, como te decía, ayer fuimos a casa de Teresa y...
Conclusió:
          - Així doncs, amb aquesta intervenció es tanca l’acte.
          - Así pues, con esta intervención se cierra el acto.
Causa:
          - No anirem a la platja perquè plou. (ja que, a causa de la pluja...)
          - No iremos a la playa pues llueve. (porque, ya que, a causa de la lluvia)
En aquest cas, en castellà també es pot fer servir PUES però en català NO es pot fer servir DONCS.
Com que la llengua catalana conviu estretament amb la llengua castellana en el mateix territori, és freqüent que hi hagi influències mútues. Per altra banda, la persona que té el castellà com a primera llengua veu l’equivalència PUES-DONCS i l’aplica per tot.
Cal estar atent a aquestes interferències i s’ha d’evitar adoptar estructures impròpies.
Resumint: per saber si un DONCS és correcte o no, mireu de canviar-lo pels connectors per tant  i  perquè. Si hi escau el primer, el DONCS és correcte, si hi escau el segon no.
I un últim comentari, ara respecte a la pronúncia de DONCS: la -c- no ha de sonar!  
Segons Joan Coromines, hi ha documents del 1308 en què apareix escrit DONS, cosa que vol dir que ja no es pronunciava la -c- . Per tant, fer-ho avui dia és una ultracorrecció motivada pel coneixement del mot escrit i acaba sent una pronúncia artificiosa. La vocal és una O oberta en quasi tot el domini català. A les Illes es pronuncia IDÒ (i doncs).


dimarts, 20 de maig de 2014

NO ENS OBLIDEM DEL SUBJECTE !

Hem de tenir en compte que, en anglès, una frase ha de tenir sempre un subjecte explícit, és a dir, no es pot suprimir i suposar que ja s’interpreta pel context, sobretot per la terminació verbal.
En català, en canvi,  podem suprimir el subjecte si és un pronom personal i ja l’indica el verb. 
Per ex: Menjo cinc cops al dia. Aquí la terminació –o del verb menjo indica qui menja i es pot suprimir el pronom (jo). 
En anglès, això no es pot fer perquè les formes verbals són totes iguals en passat i en present només canvia la tercera persona del singular.
Uns exemples en present:
- I eat five times a day.               - Menjo cinc cops al dia.
- You eat five times a day.          - Menges cinc cops al dia.
- He/She eats five times a day.   - Menja cinc cops al dia.
- We eat five times a day.           - Mengem cinc cops al dia.
- You eat five times a day.          - Mengeu cinc cops al dia.
- They eat five times a day.         - Mengen cinc cops al dia.
En Passat:
- I ate five times a day.                - Menjava cinc cops al dia.
- You ate five times a day.           - Menjaves cinc cops al dia.
- He/She ate five times a day.      - Menjava cinc cops al dia.
- We ate five times a day.            - Menjàvem cinc cops al dia.
- You ate five times a day.           - Menjàveu cinc cops al dia.
- They ate five times a day.          - Menjaven cinc cops al dia.

Aquest és un punt que es remarca molt a tots aquells que comencen a estudiar anglès i, normalment, no sol ser problemàtic excepte quan tenim oracions subordinades amb el mateix subjecte en forma de pronom. En aquest cas, és molt freqüent tendir a suprimir el segon pronom, pensant que ja no és necessari.
Veiem alguns exemples:
Incorrecte: She bought the shoes when * had the money.
Correcte: She bought the shoes when she had the money.
Es va comprar les sabates quan va tenir diners.
Incorrecte: I’ll do it if  * can.
Correcte: I’ll do it if I can.
Ho faré si puc.
Incorrecte: Although they knew the truth, said nothing.
Correcte: Although they knew the truth, they said nothing.
Tot i que sabien la veritat, no van dir res.
Fixem-nos que, en català, se sobreentén perfectament el subjecte, per això no cal fer-lo explícit. En anglès, repetim, cal posar-lo sempre! De tota manera, aquest problema només se sol presentar en frases subordinades com les dels exemples anteriors.
L’única excepció és quan tenim oracions compostes coordinades, llavors sí que es pot suprimir el subjecte de la segona frase. Exemples:
Vaig arribar d’hora i el vaig felicitar.
I came early and congratulated him.
Vam lluitar però no vam poder guanyar el partit.
We fought for it but couldn’t win the match.
Aquí podríem repetir el pronom, però el més normal és no fer-ho.
I came early and I congratulated him.
We fought for it but we couldn’t win the match.
Aquestes frases també són correctes, però les anteriors són molt més habituals.
Esperem que aquestes puntualitzacions us hagin aclarit tots els possibles dubtes respecte la presència del subjecte en les oracions angleses.