dijous, 13 de novembre de 2014

LA PERCEPCIÓ LINGÜÍSTICA DE LA REALITAT

La realitat és el conjunt de tot allò que existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembla una cosa que no és. Però el que es denomina usualment com a “realitat” està tenyit i limitat pels mitjans lingüístics culturals. El filòsof i lingüista, Ludwig Wittgenstein, defensa que els límits de la realitat els estableix, precisament, el llenguatge que ens permet parlar de realitats físiques i no físiques.

Però trobem que cada llengua presenta una interpretació diferent de l’entorn que determina la manera com els seus parlants interpreten la realitat. És cert que després la ciència pot corregir la formulació d’aquesta realitat i arribar a canviar inclús l’ús del llenguatge. Això és així, sobretot, en aquells parlants que tenen un bon domini del registre formal de la llengua. De tota manera és fàcil que persisteixin molts elements de la lingüística originària, o sigui de l’ús popular de la llengua.
Ja hem dit que aquesta interpretació lingüística de la realitat sol ser diferent en diferents idiomes. A continuació, veurem alguns exemples en el cas del català i l’anglès.

QUEIXALS I DENTS – TOOTH (plural TEETH)
Nosaltres dividim les peces dentals de la boca en queixals i dents. Tenim mal de queixal i ens arrenquen un queixal o una dent. En anglès només parlem de tooth (plural teeth).
We have toothache. Tenim mal de queixal.
We have a tooth out. Ens arrenquen un queixal (o una dent).
És cert que aquest fet es neutralitza quan parlem en termes científics. Aleshores tenim  quatre tipus de dents en tots dos idiomes: incisives, canines (o ullals), premolars i molars.

DITS – FINGERS and TOES
Un altre exemple seria la qüestió dels dits. Nosaltres només parlem de dit. Podem especificar si són de la mà o del peu. En anglès els de la mà son fingers i els del peu toes. Això expressa una realitat una mica diferent de la nostra, ja que separa aquestes realitats conceptualment amb paraules diferents.
Nosaltres podem dir: Els sers humans tenen 20 dits. En anglès hauríem de dir: Human beings have 10 fingers and ten toes (or twenty fingers and toes).

Altres exemples:
There’s  a hair in my soup - Hi ha un pèl (o un cabell) a la sopa.
I have to wash my hair - Haig de rentar-me els cabells.
Look at the blue sky - Mira el cel blau.
When good people die they go to heaven - Quan les bones persones moren van al cel.
At three (at ten) in the morning - A les tres de la matinada. A les deu del matí.
Bees sting and wasps bite - Les abelles i les vespes piquen.
Fixeu-vos que, en aquest últim exemple, es veu que nosaltres no distingim si els insectes punxen o mosseguen. En anglès sí que ho fan. Aquí hi ha una càrrega cultural. És a dir, un anglosaxó sap si un insecte punxa o mossega simplement aprenent a parlar el seu idioma.
The flower smells good - La flor fa bona olor.
I smell the flower - Oloro la flor.
Igual que tenim verbs per accions actives i passives dels sentits (mirar i veure, escoltar i sentir) en català tenim també aquestes formes (olorar i fer olor) pel sentit de l’olfacte. En anglès tenim dos verbs per a la vista i per a l’oïda (look and see, listen and hear) però, en canvi, no es diferencia les accions de l’olfacte (smell).
When we go to bed we lock the front door - Quan anem al llit tanquem (amb clau) la porta del pis.
Close the garden gate - Tanca la porta del jardí.
En aquest exemple  trobem que, en anglès, tenim dues interpretacions de la realitat: door, gate i close, lock mentre que, en català, només una: porta i tancar.
Put the book on the desk - Posa el llibre sobre la taula (escriptori).
We have to change the kitchen table - Hem de canviar la taula de la cuina.
Que els idiomes divideixin la realitat de manera diferent, no vol dir que no puguem en qualsevol idioma explicar la realitat amb la mateixa riquesa. En el cas dels insectes, sempre podríem parlar de mossegar i punxar, encara que no ho fem en el llenguatge de cada dia.
Us oferim finalment un quants exemples addicionals per si teniu ganes de veure les diferències al diccionari:
flesh, meat                       carn
cream                               crema, nata
clock, watch                     rellotge
leg                                     cama, pota
tortoise, turtle                tortuga

Com sempre, esperem que aquestes petites reflexions us siguin d’utilitat.

dimarts, 4 de novembre de 2014

EL FULL I LA FULLA

En aquest article parlarem del gènere de les paraules. Aprenem a parlar per imitació i sense ni adonar-nos-en assimilem el gènere de cada mot. Alguns dels meus coneguts m’han comentat que, sovint, els més petits de casa corregeixen els grans pel que fa a aquest aspecte de la gramàtica.


Diuen: - No... això no és una fulla... això és un full... a l’escola ens ho han dit moltes vegades: les fulles són als arbres i per pintar i escriure fem servir fulls!

I és que la influència del castellà es fica per tot i, a vegades, no en som conscients. Molt fàcil: en castellà són las hojas de los árboles y las hojas de papel.

I per què aquesta diferència? Anem-ho a veure.

El gènere és una distinció de la gramàtica que classifica les paraules variables. En català, s’ha reduït a dos, masculí i femení, i s’ha perdut el neutre que hi havia en llatí. Però no ens hem de tancar de ment perquè si estudiem altres llengües trobarem que tenen més o menys gèneres. En anglès, trobem un sol article the que no serveix per distingir gènere; les coses no tenen gènere, només els éssers amb sexe biològic es poden distingir pel pronom he o she mentre que les coses solen portar sempre el pronom it. En alemany, en canvi, trobem tres gèneres: masculí, femení i neutre amb tres articles der, die, das. El polonès arriba a tenir cinc gèneres!

Això és així perquè el gènere és una característica arbitrària dels sistemes lingüístics, cosa que vol dir que cada comunitat lingüística adjudica el gènere que vol als mots que no designen éssers amb sexe biològic definit. Només cal que tots els parlants d’aquella llengua es posin d’acord en aquest punt.

Per aquest motiu trobem que, a vegades, no coincideix el gènere d’alguns mots en català, castellà o altres llengües.

Aquí en teniu uns quants exemples:

CATALÀ                 CASTELLÀ             FRANCÈS              ITALIÀ         

els avantatges         las ventajas            un avantage           il vantaggio
el compte                la cuenta                 le compte                il conto
el corrent                 la corriente             le courant                la corrente
el costum                la costumbre           la coutume              il costume
el deute                  la deuda                  la dette                   il debito
els espinacs           las espinacas          un épinard              gli spinaci
el front                    la frente                  le front                    la fronte
els llegums             las legumbres         le légume                il legume
el nas                     la nariz                    le nez                     il naso
el pebre                  la pimienta              le poivre                  il pepe
el pendent              la pendiente
el senyal                 la señal                   le signal                  il segno
                                                                                                                       
les anàlisis              los análisis              une analyse            le analisi
les aromes              los aromes              un arôme                un'aroma
la calor                    el calor                    la chaleur                il calore
les dents                 los dientes               la dent                    il dente
una esplendor        un esplendor           la splendeur            lo splendore
les postres              los postres                                 
la remor                  el rumor                  la rumeur                il rumore
la resta                   el resto                   le reste                    il resto
la síndrome            el síndrome            un syndrome           la sindrome
la suor                    el sudor                  la sueur                   il sudore
la verdor                 el verdor                 la verdure                il verde
la xocolata              el chocolate            le chocolat              il cioccolato

Com es pot observar en aquest quadre, les coincidències no són mai exactes tot i que són quatre llengües romàniques i, per tant, molt properes.

Per altra banda pot ser que un mot pugui usar-se en masculí o en femení. Llavors caldrà estar atents perquè el significat no serà el mateix.

Alguns exemples:

El canal / la canal, el clau / la clau, el còlera / la còlera, el coma / la coma, el fi / la fi, el llum / la llum, el pols / la pols, el pudor / la pudor, el son / la son, el terra / la Terra, el vocal / la vocal.

Per últim, no us estranyeu si en llengua literària, trobeu noms abstractes acabats en –or usats en femení (com eren en el català antic): amor, ardor, candor, color, dolor, error, estupor, favor, fervor, fragor, fulgor, furor, honor, horror, humor, rancor, rigor, rubor, rumor, sabor, sopor, temor, terror, valor, vigor. Cal tenir en compte que aquest ús del femení només és correcte en registre culte. Recordeu també que, generalment, en aquests mots cal pronunciar la –r del final.

Resumint: les interferències entre llengües properes a vegades són molt subtils, pot ser que fem servir els mots adequats però que no els adjudiquem el gènere que els correspon per influència d’una altra llengua. En un país com el nostre, en el qual conviuen estretament el català i el castellà, cal estar molt atent al que pertany a una o a l’altra llengua si volem utilitzar-les correctament.

Així, si els més joves de casa us corregeixen per influència de l’escola... feu-los cas !!