dimecres, 17 de desembre de 2014

ARE YOU RIGHT OR LEFT-HANDED?

Ens tornem a trobar amb una estructura anglesa bastant curiosa que traduïda literalment dóna un resultat bastant ridícul.

Comencem amb alguns exemples:


The man has one eye. He’s a one-eyed man.
L’home té un sol ull. És borni.

He is right-handed (left-handed).
És dretà (esquerrà).

He’s quite pig-headed and thinks he’s always right.
És molt tossut i es pensa que sempre té raó.

En aquests exemples veiem que construïm una expressió amb el nom d’una part  del cos (eye, hand, head), aquest nom el convertim en verb i fem servir el participi d’aquest verb (eyed, handed, headed). El substantiu que representa aquesta part del cos, no se sol verbalitzar, si més no amb el significat que ens ocupa. El sentit pot ser directe (primers dos exemples) o figurat (tercer exemple).

Ja hem comentat que qualsevol intent de traduir aquestes expressions literalment donarà un resultat ridícul, per exemple: one-eyed seria un ullat o bé pig-headed donaria cap de porc.

Així que la traducció s’haurà de fer amb una paraula específica, generalment un adjectiu (dretà, esquerrà, miop, borni, guenyo) o bé amb un sintagma preposicional introduït normalment per la preposició de, (de bon cor, de màniga llarga). En alguns casos, també podem disposar d’adjectius que derivin del nom, (caparrut per tossut).

Altres exemples:

She had always been a good-hearted mother.
Sempre havia sigut una mare generosa (de bon cor).

You don’t know with cross-eyed people whether they look where they are going or they go where they are looking.
No se sap amb els guenyos si miren on van o van on miren, (acudit típic anglès).

La construcció es pot fer servir també amb paraules que no són parts del cos:

A long-sleeved jacket.
Una jaqueta de màniga llarga.

Short-lived news.
Notícies de curta vida (passatgera).

I’m short-sighted (long-sighted) and have to wear glasses.
Sóc miop (hipermetrop) i haig de portar ulleres.

She likes high-heeled shoes.
Li agraden les sabates de taló alt.

A ball-shaped object.
Un objecte en forma de pilota.

Els exemples es poden multiplicar i es poden trobar en molts camps semàntics.
Ens ha semblat oportú comentar-ho perquè, en els llibres d’aprenentatge de la llengua anglesa,  no se solen trobar gaires descripcions referides a aquestes expressions.
Com sempre, desitgem que aquestes línies us siguin d'utilitat.

 

 

 

dimarts, 2 de desembre de 2014

VADOR o SALVA ?

Abans era absolutament obligatori posar-li un nom del santoral a una criatura acabada de néixer. Teníem una amiga que volia posar-li Liana a la seva filleta i va haver de demostrar amb documentació que era el nom d’una santa de no sé quin país iberoamericà. Liana, però, és l’hipocorístic de Liliana.

Avui dia, podem posar qualsevol nom al nostre nadó, tant si es troba al santoral com si no. Així ens trobem que molts pares enregistren el seu fill o filla amb el nom abreujat, tal com pensen anomenar-lo: BET, SOL, LINA, ONA, BIEL, CESC, QUIM, VADOR... són noms que, actualment, ja s’han fet un lloc en els documents oficials d’identitat.

L'hipocorístic és un nom que s'obté deformant el prenom (i alguna vegada també el cognom) i, tradicionalment, s’ha fet servir en els usos més informals, familiars o afectuosos.

Trobem hipocorístics de diversos tipus:
- per diminutiu: MARIONA (Maria) - CARMINA (Carme)
- per escurçament: TONI (Antoni) - TXELL (Meritxell)
- per combinació dels dos sistemes: FINA, FINETA (Josefina) – NASI, NASIET (Ignasi)
- amb modificacions: PEP (Josep) – JAN (Joan) - XÈNIA (Eugènia)

La forma d'escurçament tradicional en català és la que es fa per afèresi, és a dir, suprimint una o més síl·labes o sons inicials del mot, mentre que en castellà es fa per apòcope, és a dir, suprimint alguns sons finals del nom.

Així trobem que:
Assumpta / Assumpció – ASUN en castellà i SUMPTA / CIÓ en català
Isabel / Elisabet -  ISA / ELI en castellà  i BEL / BET en català
Salvador – SALVA en castellà i VADOR en català
Sebastià – SEBAS en castellà i TIÀ (Tian) en català

També es pot fer escurçament per síncope, és a dir, suprimint alguns sons del mig:
MALENA (Magdalena)
MARIBEL (Maria Isabel)
MAITE (Maria Teresa)

Com que, durant segles, l’obligació de posar els noms del santoral anava lligada a l’obligació de posar-los en castellà, trobem molts hipocorístics d’ús freqüent i popular en àmbits de parla catalana, que provenen del nom en castellà. Cal tenir en compte, però que la –o final és pronunciada –u en bona part del territori.

Cisco, Quico, (Francisco) – Cinto (Jacinto) – Mingo (Domingo) - Nando (Fernando) – Tino (Constatino, Faustino) - Zidro (Isidro).

Aquí teniu alguns hipocorístics que, de tant fer-los servir, potser ja no recordem de quin nom procedeixen:

Bel (Abel) - Biel (Gabriel)  - Bet (Elisabet) - Ciset (Narcís) - Gràcia (Engràcia) - Laia (Eulàlia) - Lari (Hilari) - Lina (Paulina, Carolina...) - Nina (Caterina) - Ona (Mariona, Maria) - Quel (Miquel) -  Sandre/Sandro (Alexandre) - Sebi (Eusebi) - Sol (Consol) - Tat (Nativitat/Felicitat) -  Tina (Agustina) - Tòfol (Cristòfor) - Tomeu (Bartomeu) - Ventura (Bonaventura) - Veva (Genoveva) - Xesca (Francesca).

Per últim, volem comentar que el nom de la nostra patrona, Montserrat, sovint queda reduït a Montse, que ara ja sabeu és un escurçament per apòcope, típic del castellà. Una prova d’això és que la pronúncia de la –e final no es fa amb vocal neutra sinó amb –e tancada. En català, hauria de ser RAT o RATETA, però el significat d’aquest hipocorístic no resulta agradable, però això no ha tingut èxit. Avui dia, algunes “Montserrats” es fan dir MUNTSA que, com a mínim, obeeix a la fonètica catalana.

Ja fa anys, freqüentàvem un restaurant de menjars casolans que es deia “Restaurant 1001”, sabeu com es deia el seu propietari ?