dijous, 8 de gener de 2015

ACONSEGUIR, ENCERTAR I MOBLAR

Hem posat aquests tres verbs com a exemple de formes que, a vegades, es fan malament per influència del castellà. És, com ja hem dit sovint, el preu que paguem per tenir dues llengües en convivència íntima. Alguns cops detectem els castellanismes perquè són més que evidents, com per exemple atrassar en lloc d’endarrerir, altres és més difícil veure l’error.

ACONSEGUIR – amb el prefix  a-  és l’única forma correcta en català, sense a- és castellanisme.
ENCERTAR – amb el prefix  en-  és l’única forma correcta en català, amb prefix a- és castellanisme.
MOBLAR – sense prefix és l’única forma correcta en català, amb prefix a- és castellanisme.
Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats. La derivació és un fenomen molt ric per crear paraules noves i està present en tots els estadis evolutius de l'idioma. Són menys freqüents que els sufixos, tant al català com entre les diverses llengües.
Molts dels prefixos que s'usen en català vénen d'una preposició o d'un adverbi llatí. La majoria no canvia la categoria gramatical de la paraula, només en modifica el significat, per exemple: fer - desfer, on des- significa "el contrari".
El prefix A- prové de la preposició a i serveix per formar verbs a partir d’adjectius, noms i adverbis. Exemples: abaixar (baix-adj), acostumar (costum-nom), allunyar (lluny-adv).

El prefix EN- prové de la preposició en, actua com el prefix a- i expressa posar o convertir. Exemples: empobrir (pobre-adj), enllustrar (llustre-nom), endinsar (dins-adv).
Tant un prefix com l’altre poden tenir altres funcions i significats que no vénen al cas pel que volem concretar en aquest article. També podreu constatar que tots dos prefixos poden generar canvis ortogràfics segons la consonant que els segueix, aspecte aquest que tampoc és objectiu nostre comentar ara.
La llengua castellana, com totes les llengües romàniques, també se serveix d’aquests prefixos per a la formació de verbs. Ara bé, no hi ha un criteri lingüístic específic per usar a- o en- o sense prefix. Sembla que cada llengua, al llarg de la seva història, ha anat configurant els mots segons els usos populars. Així trobem que a vegades el català coincideix amb altres llengües i a vegades no.

Exemples:
Català                 Castellà               Francès              Italià
afavorir              favorecer             favoriser             favorire
entapissar         tapizar                 tapisser              tappezzare
endevinar          adivinar               deviner               indovinare
empestar           apestar                empester            appestare
moblar               amoblar               meubler              ammobiliare
turmentar          atormentar          tourmenter          tormentare
En un moment determinat, totes les llengües han necessitat fixar unes formes considerades correctes per a l’ús, sobretot, de la llengua escrita. Actualment, ens valem del diccionari de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) per saber si una forma és acceptada com a correcta. El primer que va fer una depuració del nostre lèxic, fent una tria entre totes les formes usades popularment, va ser el gran Pompeu Fabra, Mestre Fabra per als amants de la llengua. En les seves “Converses filològiques”, ja remarca la dificultat que troba en els usos dels prefixos a- i en- i aplica tres criteris per fer-ne la selecció: a) la forma més general en el dialecte del català central, b) la preferida per la llengua literària i c) ocasionalment, la més antiga.
L’IEC parteix de Fabra essent, en alguns casos, més purista que ell mateix. Sigui com sigui, heu de tenir en compte els punts següents:
1 – Un bon nombre de verbs existeixen amb prefix i sense amb diferència de significat: allistar (posar algú en una llista) i llistar (fer una llista), aclamar (acollir amb aclamacions) i clamar (demanar a crits alguna cosa).
2 – A vegades són admeses dues formes amb el mateix significat, essent una la principal i l’altra la secundària: aprofundir (principal) i profunditzar (secundària).
3 – Hi ha alguns verbs, però, que només tenen acceptada una sola forma i no coincideix amb la forma castellana.
Amb prefix:
aconseguir, acontentar, afavorir, afusellar, alliberar, anivellar, assaborir, assecar
entapissar, envernissar, esborrar

Amb canvi de prefix:

endarrerir, encertar, encunyar, endevinar, emmurallar, empestar, esgotar, esmorteir

Sense prefix:

bombar, bufetejar, condicionar, metrallar, minorar, moblar, terroritzar, travessar, turmentar
Sentim no poder donar-vos altra solució per saber si una forma és correcta o no que la de consultar el diccionari. Per sort, en moltíssimes paraules hi ha coincidència en les dues llengües que més fem servir i, per tant, s’esvaeix la possibilitat d’error.