dissabte, 21 de febrer de 2015

PER QUÈ NO CALLES?

Segur que tots coneixeu aquesta frase. Bé, ja sabeu que va ser dita en castellà: ¿por qué no te callas? Però fixeu-vos que en català no hi hem posat el pronom feble, perquè resultaria una construcció incorrecta en la nostra llengua. Així mateix quan donem l’ordre de callar, hem de dir simplement: Calla! Que equival al castellà: Cállate!

Hi ha uns quants verbs que en castellà es poden conjugar amb pronom i en català no. Aquest és el punt que comentarem en aquest article.

SORTIR
El tren se ha salido de la vía o també es pot dir El tren ha salido de la vía.
En català però només és correcte dir: El tren ha sortit de la via. Si dieu: El tren s’ha sortit de la via, esteu fent un calc de l’estructura castellana.
Amb el mateix verb us donaré un altre exemple que es fa servir molt col·loquialment: Avui Messi està que se surt. Expressió incorrecta. En català, aquest verb no té aquest significat i per tant, haurem de dir que està pletòric, fantàstic... etc.
En canvi, tenim el verb SORTIR-SE’N que equival a TENIR ÈXIT, per exemple: Se n’ha sortit prou bé!

Altres verbs que no són pronominals:

PUJAR/BAIXAR
Incorrecte: Es va pujar a la moto. Es va baixar de la moto. (se subió – se bajó)
Correcte: Va pujar a la moto. Va baixar de la moto.

CAURE
Incorrecte: Es va caure del llit. (se cayó)
Correcte: Va caure del llit.

MARXAR
Incorrecte: Ja s’ha marxat l’Helena? (ya se marchó)
Correcte. Ja ha marxat l’Helena.

PASSAR
Incorrecte: El perill ja s’ha passat. Encara no se m’ha passat el disgust. Ni se’m va passar pel cap.
Correcte: El perill ja ha passat. Encara no m’ha passat el disgust. Ni em va passar pel cap.
Només fem servir el verb PASSAR-SE quan té el significat de traspassar el límit (real o metafòric). Exemples: Aquesta fruita s’ha passat. Aquell amic teu s’ha passat molt. En Lluís s’ha passat de bàndol.

Per últim comentarem el verb RIURE
Incorrecte – En aquella festa tothom es reia.  (...todo el mundo se reía)
Correcte – En aquella festa tothom reia.

Ara bé també fem servir el verb RIURE’S de... que equival a BURLAR-SE de...
En aquella festa, tothom es reia d’en Martí. (...todo el mundo se reía de Martín).
Tothom se’n reia. (Todo el mundo se reía de él).

Com sempre, esperem que us siguin útils aquestes petites reflexions !!


dilluns, 2 de febrer de 2015

ARE YOU BORING OR ARE YOU BORED ?

 
 
Avui volem comentar l’ús del participi passat i el participi present en anglès i la seva correspondència en català, observant algunes diferències.

El primer que ens cal remarcar és que allò que en les gramàtiques angleses és anomenat Participi Present en les catalanes correspon al Gerundi. I, generalment, en tots dos idiomes representa una acció que s’està realitzant:
He’s eating. Està menjant.
El Participi Passat anglès correspon al Participi del català i expressa una acció ja acabada:
She has eaten. Ha menjat.
Ja és sabut que els nostres Participi i Gerundi poden actuar també com a adjectius. En anglès els dos Participis també realitzen aquesta funció.
El Participi Present o Gerundi, semànticament, pot representar l’origen (per part d’una persona o una cosa) d’allò que expressa el verb:
They are interesting. Són interessants (persones o coses).
El Participi Passat, en canvi, representa el resultat de l’acció del verb:
They are interested in it. Ells estan interessats en allò (només persones). En català, la frase quedaria més natural així: Hi estan interessats.
Com hem vist, fins ara hi ha correspondència entre els participis en anglès i en català. Però no sempre és així.
Hi ha alguns casos excepcionals que cal tenir en compte. Vegem uns exemples en què al Participi Present anglès (formes en –ing) no li correspon el Gerundi català sinó el Participi (formes –at –it –ut):
Alguns casos molt freqüents en la parla quotidiana són els que estan relacionats amb les posicions corporals.
They are sitting on the sofa. Estan asseguts al sofà.
She’s lying (down) on the sand. Està estirada a la sorra.
He’s standing at the window. Està dret al costat de la finestra. Aquí no tenim verb per traduir  literalment “standing”, potser el més aproximat seria dir: Està plantat al costat de la finestra.
He’s squatting. Està a la gatzoneta (tampoc tenim verb). A la gatzoneta: amb les cames arronsades de manera que les natges toquen els talons.
She’s crouching. Està ajupida.
They are kneeling in front of the altar. Estan agenollats davant l’altar.
They are hugging. Estan abraçats.

Altres exemples de tipus diferent:
The picture is hanging on the wall. El quadre està penjat a la paret.
He’s leaning out of the window. Està abocat a la finestra.
They are hiding (or hidden) in the room. Estan amagats a l’habitació.
They are freezing. Estan congelats.
The film was quite boring. El film era bastant avorrit.
He’s an amusing man. És un home divertit (en italià diuen “divertente”).
The book is very entertaining. El llibre és molt entretingut.

En aquests tres últims exemples veiem que, a diferència de l’anglès, en català s’utilitza el Participi tant per a l’acció origen com per al receptor.
Someone or something is boring but only someone is bored. Algú o alguna cosa és avorrit però solament una persona està avorrida.
Així doncs, nosaltres, en aquests exemples, no distingim l’origen de l’acció o el receptor utilitzant el gerundi o el participi sinó canviant el verb ser per estar. Com hem vist més amunt, en altres casos (interessant, interessat) fem les dues coses. Canviem el verb (ser o estar) i el gerundi o participi. És interessant. Està interessat.