dimarts, 31 de març de 2015

PELS PÈLS

No és el mateix parlar de pèls que parlar de cabells. Els catalans ens rentem els cabells i ens afaitem els pèls de la barba o de l’aixella.

Tenim els cabells rossos, castanys, negres o blancs. Els portem curts o llargs, pentinats o esbullats, llisos o arrissats.
A vegades, ens ho agafem tot pels cabells. Altres, fins i tot se’ns ericen els cabells. Les penes ens fan sortir cabells blancs i els ensurts ens deixen amb els cabells de punta. Quan estem farts d’un tema és que n’estem fins a la punta dels cabells i quan estem desesperats ens estirem dels cabells.
Ara bé, quan volem que ens expliquin una cosa amb tot detall demanem pèls i senyals. Si ens ve de poc, és que ens ve pels pèls. Si parlem clar i català, és que no tenim pèls a la llengua. Si som dels que sempre posen defectes és que trobem pèls en tot. I a vegades som més babaus que els pèls del cul.
Fixeu-vos que sempre parlem en plural: cabells i pèls. No diem pas: me’n vaig a rentar el cabell o el pèl. I no ho fem perquè seria ben difícil rentar un sol pèl o un sol cabell i no la resta.
Sí que parlem en singular quan, en sentit literal, trobem un pèl o un cabell a la sopa o, en sentit metafòric, ens va d’un pèl o cerquem tres pèls al gat. També és ben nostre allò d’on hi ha pèl hi ha alegria. I si anem a pèl és que anem ben despullats però si una cosa hi va a pèl és que hi encaixa perfectament.
Potser convindria que paréssim una mica l’orella a la parla dels nostres avis i, si ens hi fixéssim, ens adonaríem que potser fan castellanismes flagrants com bussón però quasi segur que encerten perfectament l’ús del singular o del plural dels mots esmentats.

Aquest tipus d’error també es fa en altres mots:
Paraigua, parabrisa, parafang, parafum, paraneu, para-sol i paravent s’han de dir en singular perquè es tracta d’elements que no es poden comptar: aigua, brisa, fang, fum, neu, sol i vent. Només utilitzarem el plural si ens referim a 2 o més unitats. Ex: el meu cotxe té dos parabrises, el parabrisa del davant i el parabrisa del darrera.
En canvi, paraallaus, paracaigudes, parallamps i para-xocs són mots en plural perquè serveixen per parar elements comptables i no en paren només un: allaus, caigudes, llamps i xocs.
Ho teniu clar? Així, si plou, agafeu el paraigua per parar l’aigua que cau del cel. I si viviu en una casa aïllada feu-vos-hi instal·lar un parallamps que pari tots els llamps que puguin caure en aquell indret.
Un petit comentari afegit: para-sol i para-xocs porten guionet per tal que no es deformi la pronúncia de la –s- i de la –x-.

Per últim volíem comentar allò dels Nadals... Què són els Nadals? Quants Nadals? De què o de qui parlem: de la festa de Nadal o dels germans de la família Nadal. Cada any, al desembre, hi ha la festa de Nadal: una cada any i només una. Així doncs direm: Feliç Nadal!  o Bon Nadal!
A més, no li posarem pas l’article davant perquè és el nom d’una festa sagrada i l’article només el posem davant de noms propis als quals donem un tracte familiar (el Pep o la Conxita) però no el Beethoven ni tampoc el Nadal !! Per la mateixa raó, la cançó diu: Per Nadal posarem el porc en sal... i no diu pas Pel Nadal posarem...
Únicament, en el cas que ens referim a diverses festes de Nadal en parlarem en plural. Ex: Ja van tres Nadals que no els celebro perquè sóc de viatge a l’estranger i el mateix em passa per Setmana Santa

Bé, com que ja s’ha acabat l’hivern, arriba el moment de posar-se els pantalons texans i anar a passejar per la muntanya. Cal aprofitar el bon temps abans que arribi la calor.

I res més per avui.  Ja sabem que sou molt perspicaços i us heu adonat dels dos últims exemples, tot i que no els hàgim comentat.

dilluns, 16 de març de 2015

ARE YOU WAITING FOR THE BUS?

L’altre dia ens vam trobar a la parada de l’autobús un anglès amic nostre i ens va preguntar: Fa molt que espereu per l’autobús? Ens va fer gràcia aquesta frase. Tot i que parla força bé la nostra llengua fa alguns errors propis de la traducció literal. Veiem quin és el problema.

En la majoria de les frases que construïm, l’acció verbal recau directament sobre un complement.
Quan no és necessari posar una preposició entre el verb i el seu complement, diem que es tracta de verbs transitius.
Quan, obligatòriament, davant del complement s’hi ha de posar una preposició que ve determinada pel propi verb, llavors parlem de verbs preposicionals.

We bought a house last week. Vam comprar una casa la setmana passada.
Aquest és un exemple de verb transitiu.
He invested in real estate. Va invertir en propietat immobiliària.
Aquest és un exemple de verb preposicional.

Quan comparem els verbs en català i en anglès, ens trobem amb cinc possibilitats:

1.       Verb català sense preposició i verb anglès sense preposició. Aquí podríem posar com a exemple una gran quantitat de verbs transitius en els dos idiomes.

2.       Verbs transitius en català i preposicionals en anglès. Alguns de molt comuns:
           Look at the child! Mira el nen!
           I have to look for the key. He de buscar la clau.
           Listen to what I’m saying! Escolta el que dic!
           I’m waiting for the bus. Estic esperant l’autobús.
           Who asks for the check? Qui demana el compte?

     3.   Verbs transitius en anglès i preposicionals en català.
           I married my wife when I was 20
           Vaig casar-me amb la meva dona quan tenia 20 anys.
He repented his sins. Es penedeix dels seus pecats.
           We’ll meet them this evening. Ens trobarem amb ells aquest vespre.
           He divorced her last year. Es va divorciar d’ella any passat.

     4.    Vebs preposicionals en tots dos idiomes amb preposició equivalent.
             She’s interested in everything. Està interessada en tot.
             They are afraid of everything. Tenen por de tot.
             This is made of wood. Està fet de fusta.
             Get rid of him as soon as you can. Lliura’t d’ell tant aviat com puguis.

     5.    Verbs preposicionals en tots dos idiomes amb preposició diferent.
            Don’t count on me! No comptis amb mi.
 You have to concentrate (focus) on your work. T’has de concentrar en el teu
 treball.
            It all depends on you. Tot depèn de tu.
            What are you talking about? De què parles?
            He plays for Barcelona. Juga al Barça.

És evident que el nombre d’exemples es podria multiplicar. Només hem volgut fer que el lector sigui conscient del problema i vegi alguns dels exemples més freqüents.