No és el mateix parlar de pèls que parlar de cabells. Els catalans ens rentem els cabells i ens afaitem els pèls
de la barba o de l’aixella.
Tenim els cabells rossos, castanys,
negres o blancs. Els portem curts o llargs, pentinats o esbullats, llisos o
arrissats.
A vegades, ens ho agafem tot
pels cabells. Altres, fins i tot se’ns ericen els cabells. Les penes
ens fan sortir cabells blancs i els ensurts ens deixen amb els
cabells de punta. Quan estem farts d’un tema és que n’estem fins a la
punta dels cabells i quan estem desesperats ens estirem dels cabells.
Ara bé, quan volem que ens
expliquin una cosa amb tot detall demanem pèls i senyals. Si ens ve de
poc, és que ens ve pels pèls. Si parlem clar i català, és que no
tenim pèls a la llengua. Si som dels que sempre posen defectes és que trobem
pèls en tot. I a vegades som més babaus que els pèls del cul.
Fixeu-vos que sempre parlem en
plural: cabells i pèls. No diem pas: me’n
vaig a rentar el cabell o el pèl. I no ho fem perquè seria ben difícil
rentar un sol pèl o un sol cabell i no la resta.
Sí que parlem en singular quan, en
sentit literal, trobem un pèl o un cabell a la sopa o, en sentit metafòric, ens
va d’un pèl o cerquem tres pèls al gat. També és ben nostre allò d’on
hi ha pèl hi ha alegria. I si anem a pèl és que anem ben despullats
però si una cosa hi va a pèl és que hi encaixa perfectament.
Potser convindria que paréssim una
mica l’orella a la parla dels nostres avis i, si ens hi fixéssim, ens adonaríem
que potser fan castellanismes flagrants com bussón
però quasi segur que encerten perfectament l’ús del singular o del plural dels
mots esmentats.
Aquest tipus d’error també es fa en
altres mots:
Paraigua, parabrisa, parafang, parafum, paraneu, para-sol i paravent s’han de dir en singular perquè es tracta
d’elements que no es poden comptar: aigua, brisa, fang, fum, neu, sol i vent.
Només utilitzarem el plural si ens referim a 2 o més unitats. Ex: el meu cotxe
té dos parabrises, el parabrisa del davant i el parabrisa del darrera.
En canvi, paraallaus, paracaigudes, parallamps i para-xocs són mots en plural
perquè serveixen per parar elements comptables i no en paren només un: allaus,
caigudes, llamps i xocs.
Ho teniu clar? Així, si plou,
agafeu el paraigua per parar l’aigua que cau del cel. I si viviu en una casa
aïllada feu-vos-hi instal·lar un parallamps que pari tots els llamps que puguin
caure en aquell indret.
Un petit comentari afegit: para-sol
i para-xocs porten guionet per tal que no es deformi la pronúncia de la –s- i
de la –x-.
Per últim volíem comentar allò dels Nadals... Què són els Nadals? Quants
Nadals? De què o de qui parlem: de la festa de Nadal o dels germans de la
família Nadal. Cada any, al desembre, hi ha la festa de Nadal: una cada any i
només una. Així doncs direm: Feliç
Nadal! o Bon Nadal!
A més, no li posarem pas l’article
davant perquè és el nom d’una festa sagrada i l’article només el posem davant
de noms propis als quals donem un tracte familiar (el Pep o la Conxita) però no
el Beethoven ni tampoc el Nadal !! Per la mateixa raó, la cançó diu: Per Nadal posarem el porc en sal... i
no diu pas Pel Nadal posarem...
Únicament, en el cas que ens
referim a diverses festes de Nadal en parlarem en plural. Ex: Ja van tres
Nadals que no els celebro perquè sóc de viatge a l’estranger i el mateix em
passa per Setmana Santa.
Bé, com que ja s’ha acabat
l’hivern, arriba el moment de posar-se els
pantalons texans i anar a passejar per la muntanya. Cal aprofitar el bon
temps abans que arribi la calor.
I res més per avui. Ja sabem que sou molt perspicaços i us heu
adonat dels dos últims exemples, tot i que no els hàgim comentat.
