dimecres, 16 de desembre de 2015

CHIP, XIP i TXIP

En el fòrum català del diccionari WordReference, uns usuaris comentaven la pronúncia dels anglicismes que presenten SH o CH a inici de mot, corresponent aquestes grafies a les pronúncies  [ ∫ ] (fricativa palatal sorda) i  [ t∫ ] (africada palatal sorda). Exemples: shock (trauma) i cheese (formatge).
El dubte que tenien era si havien de pronunciar igual:

- en estat de shock
- els cotxes de xoc
Intuïtivament, asseguraven que ells no ho pronunciaven pas igual. I tenien tota la raó.

Avui, intentarem aclarir una mica l’estat d’aquesta qüestió.
En català, hem incorporat molts anglicismes que comencen amb aquests sons, alguns admesos per l’IEC presenten la grafia catalanitzada, altres encara mantenen l’ortografia anglesa.
Anem a veure-ho:
So africat  [ t∫ ]  amb ortografia catalana: Xarleston (charleston), xàrter (charter), xip (chip), xat (chat), xec (check).
So africat  [ t∫ ]  amb ortografia anglesa: cherry, chance, cheese cake.
So fricatiu  [ ∫ ]  amb ortografia catalana: xoc (shock), xut (shoot), xou (show),  xampú (shampoo), xèrif (sheriff), xíling (shilling).
So fricatiu  [ ∫ ]  amb ortografia anglesa: shopping, shorts, share.

Volem fer notar que la catalanització de l’ortografia sempre es fa amb una x tant si prové d’un mot anglès començat per sh com si és començat per ch. I això comporta dubtes en la pronúncia.
Nosaltres no som partidaris d’adaptar l’ortografia però si es fa, creiem que caldria seguir criteris fonètics per tal que es donessin pautes de com pronunciar aquell mot. En el cas que tractem avui seria molt fàcil: x per a sh (pronúncia fricativa) i tx per a ch (pronúncia africada).

Perquè, a més, aquests sons a inici de mot no són pronunciats de la mateixa manera arreu dels territoris de parla catalana.
Les paraules amb x es pronuncien en català amb  [ ∫ ] (fricativa palatal sorda) o amb [ t∫ ] (africada palatal sorda). Normalment l’africada s’usa en català occidental i del sud i la fricativa en català oriental (encara que hi ha dubtes al dialecte central): xàfec i txàfec.
Això vol dir que els parlants del dialecte occidental pronunciaran malament els anglicismes amb sh inicial i els del dialecte oriental els començats per ch.
També contribueix al problema que, en català, hi ha poques paraules amb tx inicial (l’exemple que sempre se cita és Txecoslovàquia, encara que n’hi ha alguns més, com ara txapela, txetxè, etc).
Si a tot això, hi afegim el fet que les paraules castellanes començades per ch són sempre amb pronúncia africada [ t∫ ] i que la nostra fonètica també rep la influència de la castellana, no ens resulta gens estrany acceptar xocolata amb pronúncia africada [ t∫ ].
En conclusió, per totes aquestes raons els parlants tenen dubtes i és absolutament comprensible. Per això defensem que, si emprem anglicismes, ho fem intentant aproximar-nos al màxim a la pronúncia original.
I a les autoritats lingüístiques del país els demanem que, si tenen necessitat de catalanitzar la grafia dels mots manllevats, almenys ho facin seguint criteris fonètics. En el cas que ens ocupa seria xampú (shampoo) però txàrter (charter).
 

Per últim farem un aclariment del títol del nostre article:
La paraula anglesa chip s’ha introduït a la nostra llengua amb dos significats: component d’un aparell informàtic i patates fregides d’aperitiu.

En català trobem que s’ha d’escriure xip però com ho pronunciem?
Per nosaltres, estaria bé manllevar el mot i la seva grafia però si ens entossudim a catalanitzar-la hauria de ser: txip.



Si algun dia, manllevem el mot ship (vaixell)... com serà la grafia catalana?